divendres, 10 de març de 2017

PRESENTACIÓ

        Una de les coses que més m’agrada en aquesta vida és investigar. De petit ja m’entretenia seguint els rastre de les formigues quan encara anaven en filera duent el menjar al formiguer i de més gran m’agradava observar amb una lupa binocular, les muntanyetes que feien les paraules escrites amb tinta sobre el paper.

     Observar, investigar, experimentar és, en definitiva molt important per poder escriure una història. Precisament la inspiració és com un bolet que tan aviat creix dins les aigües tranquil·les del mar com apareix quan estàs en el teu hortet recollint el fruit cultivat amb tota la cura del món. També et pot acudir al cap quan parles amb els teus amics o veus una posta de sol. La inspiració tria capriciosament el lloc i el moment on vol néixer. Sovint passa que apareix quan ella vol i no quan la cerques amb insistència. És com quan vols recordar el nom d’un personatge ben conegut que el tens a la punta de llengua però no et surt fins que ell vol i, aleshores, sense saber com, et ve a l’enteniment amb tota claredat. 
     - "Eureka! Aquest és el nom que no recordava."

     Ara fa poc, la inspiració va sorgir de sobte quan vaig llegir les paraules “les fruites d’or”. El cervell es va anar omplint d’idees i vaig posar-me a cercar i a escriure sense aturar-me. Era una bona inspiració i calia aprofitar-la.

      La recerca em va portar a la mitologia, a la misteriosa Atlàntida, a Hésperis i als Atlants, al jardí meravellós on creixien els fruits daurats.

      Aquest seria el centre de l’aventura que volia escriure.

      Amb el temps la fruita d’or es va transformar amb “Les Pomes d’Or” que no són pomes sinó una fruita daurada.

      L’interès històric pels orígens del nostre poble em va fer ubicar l’aventura en una època tan desconeguda per tothom com és el món talaiòtic amb les pedres de gegant que evoquen de nou la imaginació més increïble.

      Aquestes dues són les bases que estructuren la narració “Les Pomes d’Or”.

      Mentre l’escrivia he fet el recorregut que ha de realitzar el personatge principal... tantes vegades!

      Ara em faria feliç que tu em volguessis acompanyar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada